Santiago, 1974. Poeta i crític literari. Ha publicat: Ardiendo (poemes), Y si vieras la mañana (contes i poemes), Aviso desde Lota (poemes) i En tiempos como estos (contes). Manté inèdits els poemaris Teologia sorda i Imagen de los lugares vacíos. Està a punt d’editar Breve antologia de la poesía contemporánea en Valparaíso (número especial de la revista Encuentro, Estocolm, Suècia), la qual compila i selecciona. El seus treballs, que inclouen narrativa, poesia i cròniques, han aparegut en diverses publicacions d’abast nacional i internacional.
apostasia 1
Et salve el món del fàstic de la vesprada,
del temps brut de l’estiu, dels murs, et salve
el món, de la música buida
de la història, el món
et salve a temps.
Les ciutats seguiran dormint al
teu cap, demiürg obsolet, ¿et recordes
del compte sense pagar, del coll bru
d’àngel de la xica que se’n va anar a ballar
a una altra part? Les ciutats seguiran,
quietes, com lliurant-se a la tinta dels arquitectes,
com les naturaleses barates
de província, quietes i absurdes, que venen
en el Passeig dels Peatons.
Et salve el món d’eixa calma de ressaca,
d’eixe planeta destrossat sota
el llit i eixos éssers petits que no deixen
dormir en tota la nit, que sols
els especialistes en malalties de l’ànima poden
entendre, el seu llenguatge un llenguatge de vocals i
asfíxies.
Et salve el món del silenci de l’estiu,
de quedar-te dormit perquè anit
vas beure més del que devies, de llegir Baudelaire i sentir-te
un flâneur i estar feliç per això:
i escolta que et criden, escolta
a l’ordre la cridada: salve’t el món amb la seua veu
electrònica de despertador
plàstic;
i els ulls oberts al bell món buit.
Ja que cal sembrar la mort aquest matí,
desplegar sense temor eixe doldre’t de les vergonyes
davant de ficticis ulls de jovenetes cegues
i fictícies;
ànim, que poc
falta: anima’t
ja
a
crear un món
per a fer-lo miques.
el món a l'aguait
Malgrat la fama mentidera,
el frare pateix: pren massa café al dia
i la seua conducta de nit no és d’aquelles que la seua església
aprovaria: a més és un ésser de poc interés. Si alguna
vegada cal defensar amb guerra els béns de la pau,
no el cridarà ningú, tampoc ara
el crida ningú, fa dies
que no el crida ningú.
Malgrat la fama mentidera, el frare
és dèbil i dubta fins i tot
de la seua ombra. Els seus cultes foscos
es presten a confusió pel seu desordre, són presos
a broma com inútils
en aquesta edat mecànica.
Passeja els diumenges,
i ningú sembla conéixer-lo: com si sols
existís en determinats moments de foscor
i males companyies; així que,
treu una corbata vella, vestits de cavaller, dóna
lents i ponderats
passos pel centre; crida una amiga
que té un fill petit i va amb ells
a la plaça,
per a què la gent veja en ell una màscara com
la de tots,
i no eixos trets incomprensibles
de la ritualitat.
El frare és un bon home, pensa
el frare, i no pot dormir,
i no aconsegueix
dormir.
Traducció de Conxa Montesinos
No hay comentarios.:
Publicar un comentario